Cavalcada de Reis

5 de gener. Girona. A punta de fosc Ses Majestats els Tres Reis Mags de l´Orient arriben com cada any al Campament que la comitiva rossa ha preparat als jardins Fóra Muralla, al costat de la Pujada de les Pedreres. Una estona abans, cap a les quatre de la tarda, els primers membres del seguici reial ja han entrat a la ciutat pel nord. Músics, xanquers, malabaristes, escaladors i equilibristes salten i ballen al so d´unes melodies màgiques que fan sortir al carrer a petits i grans. Poc a poc van fent camí, seguint la guia de marca l´Onyar, cap al lloc on cal fer els darrers assajos abans d´engegar la Cavalcada, o sigui, el Campament. Allà ja hi trobaran els homes del foc que han entrat a la vila per l´est, per on cada dia surt el sol, juntament amb els cuiners. Uns encendran les fogueres que serviran per encendre totes les torxes que, quan sigui negra nit, guiaran juntament amb els fanalets dels nens i nenes gironins, els més de dos-cents cinquanta components de la Comitiva Reial pels carrers principals. Els altres escalfaran la llet per poder fer la xocolata que serviran a tothom qui s´atansi a la cuina i necessiti quelcom que li ajudi a escalfar-se una mica les galtes, roigenques per una fred cada vegada més intensa. Els cavalls reposaran encara un xic al sud de la ciutat, tot esperant la seva participació a la desfilada mentre els palafreners acabaran de revisar les carrosses que es faran servir. Tot és a punt.

A les sis tots han baixat del campament i es disposen a recórrer durant mes de dos hores carrers i places fins arribar a la Plaça del Vi. És un autèntic esclat de foc, música, balls, … màgia. Cares diàfanes, curulles d´il.lusió, que emmarquen uns ulls d´infant oberts i brillants com la més clara de les llums. No hi ha res més engrescador.

Finalment i un cop davant la Casa de la Vila, el Rei Ros ofereix als gironins i gironines un tall de la coca que els ha ajudat a suportar el llarg viatge, el Rei Negre adreça unes paraules d´agraïment a tothom i el Rei Blanc llença un colom blanc també vingut de l´orient simbolitzant el més fort crit de pau al món que ens poguem imaginar.

Ses Majestats ens han fet saber que, un any més, Girona els ha rebut de manera fantàstica. S´acomiaden amb recança però amb la certesa que l´any que vé tornaran. Abans de sortir fan una visita a tots les infants que estan ingressats a l´Hospital i no han pogut estar al carrer per esperar-los. Lentament aniran marxant cap a l´oest. No van errats, no. Saben que el retorn és direcció a l´orient. Però no volen anar-se´n sense voltar la ciutat per fóra i contemplar ja des de lluny el lloc on han estat acollits una vegada més amb tanta il.lusió. Fins l´any que vé.