Logotip

Inici

Qui som, d'on venim

La primera dada documental fiable sobre l’existència deis manaies a Girona és de I'any 1751. En aquesta data sabem que quatre manaies custodiaren "el misteri" del Sant Sepulcre a l'Església del Carme durant tot el Dijous Sant i que obriren també la processó. Des d'aquest moment, els manaies participen, tot encapçalant-les, en les dues processons que tenien lloc durant la Setmana Santa gironina: la del Dijous Sant (organitzada per la Reial Confraria de la Puríssima Sang, fundada a Girona el 1568) i la del Divendres Sant (organitzada per l'Arxiconfraria de la Passió i Mort, fundada el 1684).

Els manaies, doncs, no formaven part d'una confraria exclusiva durant els segles XVIII i XIX, al revés del que succeeix avui. El seu número oscil·lava entre una vintena i una quarantena; vestien aleshores cuirassa i casc amb cimera, una capa que era vermella per la processó del Dijous i blava per la del divendres i, a més, feréstegues barbes postisses per amagar la seva identitat. Colpejaven aterra amb la llança, característica que s'ha mantingut fins avui, i probablement realitzaven ja la tradicional figura d"'estrella". A més d’encapçalar les dues processons, anaven a buscar els pendonistes respectius, i fins i tot havien Arribat a participar en les funcions religioses de la Catedral fins que el bisbe ho prohibí el 1851. S'acompanyaven amb música de flautes i tabals per a la marxa lenta, i una cobla els acompanyà per als desplaçaments ràpids fins a mitjan s. XIX, quan sembla que s'amplia el nombre de flabiols i es composa, potser, el que avui és la "marxa ràpida". El que coneixem com a "marxa lenta" es composa segurament a finals del s. XVIII, sense que quedi clar quin és I'origen d'aquesta antiga melodia.

En aquest primer període, sembla que la condició de manaia va anar esdevenint com hereditària i de forma més o menys tàcita el càrrec anava passant de pares a fills, amb el temps molts dels manaies van acabar procedint de la Vall de St.Daniel, prop de Girona.

Immediatament després de I'entrada de les tropes franquistes a Girona (febrer del 1939) hi hagué la iniciativa de restaurar la processó de Setmana Santa, però aixòno fou possible per la penúria del moment.No obstant això, I'entusiasme deis vint-i-sis manaies refundadors i el suport episcopal van permetre que la processó sortís de nou el 1940, manaies inclosos: els primers equips es llogaren en un magatzem de teatre de Barcelona. Per a la processó de 1941 s'elaboraren ja uns equips nous, de moment de llauna, que volgueren inspirar-se en els relleus de la Columna Trajana, a Roma (113-117 dC), però conservant I'esperit estètic tradicional del manaia gironí. El 1942 ja hi havia 35 manaies.

La dinàmica del grup de manaies havia canviat: d'un grup de famílies que conservaven unes funcions exercides de forma més o menys mecànica, els manaies havien esdevingut un grup de joves creients amb ganes de reformar la figura del manaia i dotar-la d'un nou sentit. Fruit d'això, i deslligant-se de la tutela inicial de la Confraria de la Puríssima Sang durant la immediata postguerra, els nous manaies es constituïren primer en Pia Unió (1942) i després en Confraria (1947) sota I’advocació de Jesús Crucificat.

El 1944 es crea la secció de penitents o vestes.

El Maniple de Manaies experimenta, a partir de llavors, tota una sèrie d'ampliacions graduals i millora deis equipaments: cuirasses de llautó, ampliació de la banda, creació de dues i després de tres optiades, creació de la secció d'equítes (cavalleria), etc., fins assolir les característiques de I'equip i I'estructura del Maniple actual, amb una plantilla de 119 efectius. La Confraria ha ocupat diversos locals: des de l'Església del Carme, en un primer moment, passant pels soterranis de la Catedral i el primer pis de Casa Caries (actual seu de les oficines del Bisbat), fins I'actual Castrum, l'Església de Sant Lluc (temple de la primera meitat del s. XVIII, avui desafectat al culte), inaugurat el 1990 en coincidència amb el 50e aniversari de la Confraria. A partir de 1956, i de manera ininterrompuda, la Confraria de Jesús Crucificat-Manaies de Girona s'encarrega també de I'organització anual de la Cavalcada de Reis. Malgrat les petites dificultats que tingué la processó gironina en general, Iligades als nous corrents immediatament posteriors al Concili Vaticà II (1962-65), la Confraria s’estabilitza definitivament, es consolida en el seu paper dins de la processó del Divendres Sant i celebra els seus XLV (1985) i L (1990) aniversaris totalment integrada en la Girona actual. Avui dia, les darreres Juntes s'han proposat d'implicar-se cada cop més en I'activitat cultural gironina, donant a conèixer els manaies i el seu patrimoni a tots els racons possibles i assumint la responsabilitat que correspon, dins la vida ciutadana, a una associació que agrupa prop de 900 confrares.

La formació és com segueix: Obre la marxa la primera secció d'equites (manaies a cavall). A continuació els potentiors amb un decurió al front, segueix la banda. Al darrera seu el comandament, el centurió acompanyat del signe de comandament i del botzinari d'ordres. Segueix la primera optiada comandada per un optió. La bandera formada per I'optió abanderat i quatre signes (les quatre portes romanes de Girona). Al darrera seu desfila la segona i tercera optiada, tancant la desfilada la segona secció d'equites.

(Basat en el text de Marc Sureda i Jubany)